Es sencillo, el arte es todo.

Marcel Duchamp (1887-1968)

Els Duchamp eren una família burgesa i tots aficionats a en el món de les arts. Però Marcel, avans de cumplir els vint anys, ja era una una figura molt important a Paris, ja era un artista reconegut. Va començar pintant, publicant caricatures i dibuixos humoristics de la premsa, creant així les seves obres en: humor, ironia i parodia.

A continuació de la seva faceta com a pintor, va passar ràpidament per totes les tendències artístiques en boga-impressionisme, postimpressionisme, fauvisme, cubisme- sense comprometre's amb cap; aquest afany experimentador i inquiet anava a ser una de les constants de la seva fecunda trajectòria. Després de realitzar uns quants quadres més, va abandonar la pintura, en la qual cosa anava a ser un gir permanent en la seva trajectòria.
I en aquest gir, va crear una espècie de síntesi entre pintura i escultura de radical originalitat.
Durante aquella mateixa època va realitzar els seus primers ready-made, això és, objectes qualssevol sotmesos a molt escassa i en ocasions nul·la alteració material, elevats a la categoria d'art per la mera voluntat de l'artista. Un d'ells, un orinal firmat amb pseudònim que va titular Fountain (Font), constitueix una de les icones més significatives de l'art del segle XX.

ENLLAÇ DEL NOSTRE BLOG

http://inprocesss.blogspot.com/

Federico Fellini

Federico Fellini (Rimini, 20 de gener de 1920 - Roma, 31 d'octubre de 1993), va ser un director de cinema i guionista italià.



Fellini descriu la solitud de l'home davant del món exterior, i és conegut per un estil molt característic i original que barreja la fantasia i l'ús d'imatges barroques; és considerat un dels més influents i àmpliament venerats cineastes del segle XX.

Una de les seves pel·licules més importants, va ser La dolce vita:

IN PROCESS

Oblidem-nos de fer mercats, oblidem-nos de simular espais, oblidem-nos de col·locar roba en miralls i pensem.

Pensem en Pistolleto, inspirem-nos en ell.

Vam tornar a fer un gir, un gran gir, com comenta Manel Clot es veu en el nostre llibre d'artista, es veuen unes nenes, que anoten amb dibuixos, cors i de cop i volta, de una pagina a altre, es veu una gran maduració i sobretot, una gran evolució.

Va haver una evolució en nosaltres i es el que representava el projecte d' IN PROCESS, simulan miralls amb fotografies i fent fotos des de allà, es va veure tota l'evolució de la exposició.

Ens sentim molt satisfetes del treball que hem realitzat i per nosaltres, ha sigut una experiencia que no ens a resultat en cap moment aburrit, hem disfrutant treballant.

PROXIMA EXPOSICIÓ

Una de les idees que hem tingut ha sigut simular dos espais, un lavabo i un provador amb miralls, per representar un moment íntim de cadascú i de com ens veiem a l’altre cara més personal nostre.
Desprès hem tornat a canviar la idea i volíem instal·lar de la deixalleria trossos de miralls i fer un collage formant novament un mirall gegant i penjar-lo a una paret.

I finalment hem donat un gir de 180º i hem decidit construir la parada d’un mercat. Serà un mercat amb un cartell que posarà: ROBA A CANVI DE PERSONALITAT € i serà una paradeta amb moltíssima roba desordenada de molts colors i textures. Tenim pensat anar un dia amb una gravadora al mercat de Granollers i gravar tots els sons i la gent cridant i això, que es vagi reproduint allà, al nostre espai de exposició.

Altres idees:

SUPERLATIVE PRAXIS (Oriol Vilanova)

L'autor reflexiona sobre el valor que la societat dóna a l’èxit i al fracàs, i utilitza el fenomen del rècord com a exemple de la caducitat i una nova manera de superació.
A Superlative Praxis, Oriol Vilanova incideix en la idea que tots som potencials conqueridors d’un rècord i de la fama efímera.
Vilanova ha recopilat els 55 volums del llibre Guinness dels rècords mundials, que es publiquen des l’any 1955. L’edició d’aquests exemplars permet veure l'evolució del fenomen, des d'uns primers números en què el més important eren les dades, a les impactants portades psicodèliques dels últims anys. Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició i que aporten una mirada transversal a l’èxit a partir del llenguatge artístic, són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, i un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.


La exposició en sí, la veritat es que no m'ha cridat l'atenció, sincerament le trobat massa buida.
Al principi n la entens gaire, però una vegada te la expliquen, li trobes el sentit i et quedes amb ganes de més.




"Si algú corre una distància en 2’2 segons, significa això que el següent podrà fer-ho en 2’1 i 2’0 i 1’9, i així en endavant fins que pugui fer-ho en 0’0?"